La recent sentència del Tribunal Suprem de 15 d’abril de 2021 ha exposat de nou el debat sobre a qui ha d’imputar-se la responsabilitat dels danys ocasionats en un habitatge o local per les filtracions d’aigua provinents d’un habitatge contigu en la planta superior que es troba arrendada, si al propietari o propietària de la mateixa pel fet d’ostentar el dret de propietat, o més aviat a l’arrendatari ocupant de l’immoble.

El supòsit jutjat pel Tribunal Suprem aborda aquesta qüestió en el context dels danys causats pel trencament d’un tub flexible del desguàs del bany de l’immoble de la planta superior.

Aquest tipus de contingències, encara que no desitjables, no són estranyes en l’àmbit immobiliari, sobretot en les edificacions urbanes d’una certa antiguitat i amb diverses plantes  o pisos d’altura, on les instal·lacions tant dels departaments privatius com les comunitàries van quedant obsoletes i la seva funcionalitat deteriorant amb el temps, per la qual cosa precisen d’unes tasques de manteniment molt més rigoroses i exigents que en els edificis d’obra nova. Des d’ESPINET ADVOCATS hem considerat d’interès aprofundir en els arguments sostinguts pel T.S. en aquesta interessant sentència a l’hora d’atribuir les responsabilitats que es deriven d’aquesta classe de danys per filtracions d’aigua.

El nostre més alt tribunal conclou en la seva sentència que el responsable dels desperfectes ocasionats per la fugida d’aigua en l’immoble de la planta inferior i, per tant, el legitimat passivament que ha de suportar el cost de la reparació no és una altra persona que l’arrendatari que ocupa l’immoble del qual procedeix la filtració d’aigua, i això a l’empara de l’article 1910 del Codi Civil, el qual estableix que “El cap de família que habita una casa o part d’ella és responsable dels danys causats per les coses que es llancessin o caiguessin d’aquesta.”

 

Què s’entén per “cap de família” a l’empara de l’article 1910 del Codi Civil?

La jurisprudència ha precisat que el cap de família és aquell subjecte o persona que habita la casa o part d’ella “per qualsevol títol com a personatge principal d’aquesta”. Així, s’entén que la condició de “cap de família” recau sobre el pare i/o la mare quan l’immoble en qüestió té un ús residencial, o en totes les persones adultes que habitin en ella quan l’immoble té un ús residencial amb una altre tipus de convivència diferent a la familiar, per exemple, un pis en el qual conviuen estudiants universitaris.

És interessant matisar que la condició de “cap de família” no es perd pel fet de no trobar-se a l’immoble en el moment de produir-se l’esdeveniment danyós, de manera que qui es vegi afectat o perjudicat pels danys ocasionats amb motiu de les filtracions d’aigua provinents de l’immoble de la planta superior, podrà dirigir-se enfront de la persona o persones que ostenten aquesta condició de “cap de família” a fi que responguin d’aquells danys, i això encara que en el moment de l’incident, aquell o aquells no es trobessin físicament en l’immoble, sigui quin sigui el motiu que hagi originat el dany o sigui qui sigui el culpable d’originar-lo.

 

L’article 1910 CC és un supòsit de responsabilitat objectiva, això què implica?

La doctrina jurisprudencial sosté que l’article 1910 CC ofereix una clara mostra de la denominada “responsabilitat objectiva” o “per risc”. En el supòsit de la sentència que comentem la condició de “cap de família” recau en la persona de l’arrendatari de l’immoble de la planta superior, per la qual cosa serà ell qui ha de respondre enfront del perjudicat i rescabalar-li els danys i perjudicis ocasionats, i això amb independència de que hagi intervingut o no amb culpa o negligència directa o indirecta en els fets causants del dany, sense perjudici, és clar, que si en un moment posterior s’està en condicions d’acreditar que el causant directe dels danys recau en una tercera persona que manca de la condició de “cap de família”, l’arrendatari tindrà dret a repetir contra aquesta per la integritat dels danys que aquella ha hagut de suportar.

En quins supòsits o classe de contingències opera la responsabilitat del cap de família?

L’article 1910 CC assenyala que la responsabilitat es deriva al cap de família que “habiti una casa o part d’ella, quan els danys siguin causats per les coses que es llancessin o caiguessin d’aquesta.”

El TS, en la sentència que comentem, sosté que el verb “habitar” ha d’interpretar-se d’una forma àmplia. Així, s’entendrà habitat un immoble per qualsevol mena d’ús o destí, sigui o no residencial, del qual sigui susceptible l’edifici o construcció de què es tracti. No ha de ser necessàriament un ús apte per a ser habitable, sinó que també mereix aquesta consideració l’immoble que es posseeix per a altres usos, com el d’oficines, despatxos professionals, locals comercials, magatzems, etc.

Quant al vocable “coses” de l’article 1910 CC, el TS en la sentència de referència considera també que ha de ser interpretat de manera extensiva, fet que permet qualificar de “cosa” qualsevol objecte físic o material que procedeixi d’una edificació o construcció i causi el dany el rescabalament del qual es pretén. En el que concerneix les filtracions d’aigua, la doctrina del Tribunal Suprem ha considerat en diverses ocasions el terme “coses” per a abastar les filtracions d’aigua o fluids, en general, provinents d’un edifici, local o pis contigu i que causen danys a immobles confrontants horitzontal o verticalment. En aquesta línia, pot merèixer aquesta consideració qualsevol cosa que, tenint el seu origen en un determinat immoble, cau, es desplaça, es projecta, es tira i/o s’aboca cap a un immoble confrontant, encara que no hi hagi voluntat ni intenció de fer-ho per part del cap de família titular de l’immoble de procedència.

D’igual forma, insisteix el TS en aquesta sentència, els verbs “llançar” o “caure” als que es refereix l’article 1910 CC inclouen qualsevol acte generador d’un dany ocasionat per un objecte o substància procedent de l’immoble, local o habitatge de què es tracti, sempre que no procedeixi del mateix immoble que ha sofert el dany. Exposa el ponent de la Sala, l’Il·lustre Magistrat Don Francisco Javier Arroyo Festes, que el precepte ha d’adaptar-se a la realitat social de les relacions de veïnatge que poden causar  un dany o perjudici a altres conveïns, copropietaris, i que per aquest motiu resulta del tot procedent una interpretació extensiva de l’article 1910 CC, incloent en l’expressió del precepte “coses que es llancessin o caiguessin d’aquesta”, supòsits assimilables com les filtracions d’aigua, tant netes com residuals, i fins i tot les immissions gasoses.

El que no queda clar de la sentència analitzada és si, quan la doctrina es refereix al cap de família com aquell subjecte o persona que habita la casa o part d’ella “per qualsevol títol com a personatge principal d’aquesta”, aquesta situació seria extensible a un supòsit de cap de família precarista o que habiti en l’immoble sense cap títol que li habiliti per a posseir. Referent a això, ens inclinem a pensar que el cap de família precarista seria igualment responsable dels danys ocasionats de les coses llançades o caigudes de l’immoble que ocupa per la via de l’article 1910 CC, precisament perquè la referència que el precepte fa a “qualsevol títol” ha d’entendre’s en termes de ius possessionis i no de ius possidendi. No sembla justificat en seu de l’article 1910 CC que qui ostenta la possessió com a “cap de família” d’un immoble sota la cobertura d’un títol real o obligacional, hagi de suportar per aquesta sola circumstància més responsabilitat que aquell que manca de títol.

 

Per a més informació, poden contactar amb nosaltres per telèfon al 93.143.19.29, per correu electrònic a info@espinetadvocats.cat o visitar la nostra pàgina web espinetadvocats.cat.

 

Autor:

Josep Maria Espinet Asensio
jmespinet@espinetadvocats.cat