El Tribunal Constitucional ha dictat Sentència de 13 de novembre de 2019 en virtud de la qual resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel llavors President del Govern Mariano Rajoy Brey, contra determinats articles del Codi Civil de Catalunya que regulen el contracte de compravenda, el de permuta, el de mandat i la gestió de negocis aliens, havent estat ponent de la mateixa el Magistrat Juan Antonio Xiol Ríos. Concretament es van recórrer els articles 3, 4 i 9 de la Llei de Catalunya 3/2017, de 15 de febrero, del Libro Sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè.

El Tribunal Constitucional aprecia únicament inconstitucional el procediment notarial previst en l’article 621-54.3 CCCat, en virtut del qual el venedor pot obtenir la resolució del contracte de compravenda si s’ha pactat una condició resolutòria per al supòsit de falta de pagament de tot o part del preu ajornat, sempre que s’hagi formalitzat en escriptura pública i s’hagi inscrit en el Registre de la Propietat.

I ho declara inconstitucional en considerar que el correcte enquadrament competencial d’aquest procediment ha de situar-se, més que en l’àmbit de l’ordenació dels registres i instruments públics, en el de l’article 149.1.6è CE en matèria de dret processal, considerant que el que realment tanca aquest precepte és una norma processal de resolució extrajudicial de conflictes l’àmbit legislatiu dels quals està reservat a l’exclusiva competència de l’Estat. Quant a la resta de preceptes impugnats del llibre sisè, el Tribunal Constitucional desestima el retret d’inconstitucionalitat en considerar que la regulació és conforme amb l’ordre de competències.

El Tribunal Constitucional arriba a aquesta conclusió perquè entén que els contractes regulats en la Llei 3/2017, de 15 de febrer (els de compravenda, permuta, mandat i gestió de negocis aliens), guarden connexió amb institucions del dret civil català existents a l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola, amb el que la Generalitat de Catalunya té competències per al seu desenvolupament.

La sentència posa en relleu que amb l’aprovació del llibre sisè CCCat, la Generalitat no desborda l’àmbit competencial de l’Estat, que contempla l’article 149.1.8 de la Constitució Espanyola per a establir “les bases de les obligacions contractuals”. El Tribunal Constitucional constata que com les obligacions contractuals estan regulades amb caràcter general en el Codi Civil Espanyol, que és una norma preconstitucional, el legislador estatal no ha declarat formalment les bases d’aquestes obligacions. Per això ha efectuat aquest judici de constitucionalitat prenent com a paràmetre de constitucionalitat per a això els elements essencials que s’infereixen de la regulació d’aquests contractes en el Codi Civil espanyol.

Així doncs, la sentència estima parcialment el recurs i només declara inconstitucional i nul l’article 621-54.3 del Codi Civil de Catalunya.
Crida l’atenció de la resolució l’equiparació que fa de les “bases de les obligacions contractuals” amb els “principis generals del dret” extrets per analogia iuris del substrat contractual contingut en el Codi Civil espanyol.

Al nostre entendre, la sentència representa, certament, un canvi interpretatiu molt significatiu de l’article 149.1.8 de la Constitució Espanyola, en relació amb la interpretació clarament recentralitzadora que fins avui s’ha realitzat sobre aquest tema.

 

Per a major informació, poden contactar amb nosaltres per telèfon al  93.143.19.29, per correu electrònic a  info@espinetadvocats.cat o visitar la nostra pàgina web  espinetadvocats.cat.

 

Autor:

Josep Maria Espinet Asensio
jmespinet@espinetadvocats.cat

Logotipo Espinet Advocats