El passat 15 de juny de 2020, en Josep Mª Espinet, Vocal de la Secció de Dret Civil de l’ICAB, va participar com a ponent en la webinar sobre “El dret a l’habitatge en la nova realitat.

Entre els panelistes es trobaven el Catedràtic de Dret Civil de l’URV, Sergio Nasarre; el doctor en Dret i advocat, Jordi Medina, i la Regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Excma. Sra. Lucía Martín. Com a moderador intervingué el President de la Secció de Dret Civil de l’ICAB i advocat, Miquel Serra i Camús.

Sergio Nasarre va fer una resumida i brillant exposició de les diferents modalitats de tinença d’habitatge tant a l’estat espanyol com en l’entorn europeu, oferint un ampli i detallat mostrari de dades i estadístiques sobre el particular, amb especial referència a la tinença en propietat i el seu desenvolupament en els sectors públic i privat.

El Catedràtic de l’Universitat Rovira i Virgili, principal creador i impulsor de la regulació legal catalana de les anomenades propietat temporal i propietat compartida, modalitats de tinença intermèdia d’habitatge a cavall entre les dues figures seculars de tinença, com ara la propietat i l’arrendament, que foren incorporades al llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya mitjançant la llei 19/2015, de 29 de juliol, va fe un detallat resum sobre el funcionament d’aquestes dues categories, i va apostar per elles a fi que, juntament amb aquelles més tradicionals i altres, més residuals, que posteriorment tractaria l’advocat Jordi Medina, conformessin un ventall de solucions i propostes de tinença d’habitatge “a la carta”, a escollir per les persones necessitades d’habitatge segons les seves particulars circumstàncies i interessos.

La Regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, va centrar la seva exposició en la necessitat que des dels poders públics s’abordessin de forma decidida i ràpida les reformes necessàries en matèria d’habitatge i en legislació d’arrendaments urbans, per tal d’estar en condicions d’oferir resposta des de l’administració municipal a la urgència residencial que des de fa temps pateix bona part de la ciutadania.

Va al·ludir, com a colofó final de la seva intervenció, a les darreres i experiències portades a terme per l’Ajuntament de Barcelona en “masoveria urbana” i l’esforç que des del principi de mandat està fent l’equip de govern municipal en l’adquisició d’habitatge públic per a persones amb risc d’exclusió residencial, sense deixar d’impulsar els mecanismes de control de situacions anòmales i contràries a la funció social de la propietat establerts en la llei del dret a l’habitatge de 2007.

Jordi Medina, especialista en dret privat patrimonial, va incidir en  aquelles categories jurídiques -moltes d’elles desconegudes per bona part de la ciutadania- que com els drets reals d’usdefruit, ús i habitació, superfície, cens emfitèutic, el violari o l’hipoteca inversa, transiten pel mon de les diferents modalitats de la tinença d’habitatge. La seva va ser una exposició detallada i rigorosa, fent esment d’exemples actuals de la implementació de la figura del cens emfitèutic al Pas de la Casa, Andorra.

Josep Maria Espinet va centrar la seva exposició en tractar la tinença d’habitatge amb el mecanisme de l’arrendament, els pros i les contres. Va posar l’èmfasi en la distinció que cal deixar clara entre arrendament d’habitatge i els d’us diferent a habitatge, posant de retlleu la importància que en aquest punt té el veritable destí de l’immoble per part del llogater, amb independència del nom i qualificació que les parts donin al contracte en el moment de la seva conclusió.

Va abordar el tema de la durada mínima dels contractes d’arrendament d’habitatge, cinc o set anys segons la part arrendadora sia persona física o persona jurídica, i els supòsits que estableix la llei per a suspendre aquesta durada mínima, a instàncies de la part arrendadora, quan concorre un supòsit de necessitat explicitat en el contracte, a favor seu o d’alguna de les persones referides a la LAU 1994, amb qui manté una estreta relació de parentiu, o ha mantingut una relació de parella matrimonial o de fet, que s’ha dissolt per divorci, separació o nul·litat; i també a instàncies de la part arrendatària amb la facultat de desistiment al seu favor, en les condicions i termes previstos a l’article 11 de la LAU 1994.

Finalment, Josep Maria Espinet va tractar d’una manera directa i clara aspectes arrendaticis de caràcter bàsic i essencial, com ara l’import de la renda i la seva actualització; el deure de realització d’obres de conservació, manteniment i reparació per la part arrendadora, i el de fer les petites reparacions produïdes pel desgast ordinària de l’habitatge, a càrrec de la part arrendatària, posant punt i final a la seva exposició fent una pinzellada de les dues causes de resolució dels contractes d’arrendament més freqüents, l’expiració del termini de durada i la falta de pagament del lloguer. Va al·ludir a les darreres disposicions dictades en època de confinament per la Covid-19 (RDLey 11/2020, de 31 de marzo), en establir una pròrroga extraordinària en la durada de determinats contractes d’arrendament d’habitatge el termini dels quals expirà durant el període de pandèmia, i la suspensió durant un determinat període de temps dels processos de desnonament i el senyalament de llançaments derivats de la manca de pagament de la renda.

 

Per a més informació, poden contactar amb nosaltres per telèfon al 931.431.929, per correu electrònic a info@espinetadvocats.cat o visitar la nostra pàgina web espinetadvocats.cat.

Autor:

Josep Maria Espinet Asensio

jmespinet@espinetadvocats.cat

Logotipo Espinet Advocats