El judici de desnonament és un procediment que permet a l’arrendador d’una finca subjecte a un contracte d’arrendament la seva recuperació per una sèrie de causes establertes a la Llei. Una d’elles és l’impagament de la renda o lloguer.

Quan s’interposa una demanda de desnonament per falta de pagament, l’arrendatari, en el termini dels deu dies hàbils següents d’haver estat requerit pel Jutjat (descomptats els caps de setmana i festius), pot portar a terme alguna de les alternatives processals següents:

  • Desallotjar l’immoble i pagar a l’arrendador.
  • Contestar la demanda i formular oposició a aquesta, en aquest cas haurà d’al·legar les raons per les que al seu entendre no deu, en tot o en part, les rendes reclamades.
  • Exercitar el dret d’enervació de l’acció de desnonament.

L’enervació del desnonament és un dret o facultat que la Llei d’Enjudiciament Civil, en el seu article 22.4, confereix a l’inquilí o arrendatari d’una finca urbana o rústica, que no està al corrent del pagament de les rendes, per deixar sense efecte l’acció de desnonament que la propietat hagués interposat contra ell.

Com es pot enervar el desnonament?

Amb el pagament de les rendes i quantitats degudes per raó de l’arrendament, tant aquelles en que es fonamenta la demanda per impagament, com aquelles altres que es meritin des de la interposició de la demanda i fins que transcorri el termini de deu dies hàbils d’haver estat requerit l’arrendatari per al pagament de la renda i l’enervació. Cal destacar la importància que pot tenir en aquest punt comprovar en el contracte quina regulació estableix sobre la meritació de la renda, si aquesta es produeix per exemple per mensualitats anticipades i dins d’un nombre determinat de dies de cada mes, o per mensualitats vençudes. Doncs en funció d’un o altre règim que el contracte tingués contemplat, l’import a pagar per poder enervar pot variar significativament.

En quins casos procedeix aquest dret d’enervació del desnonament?

La possibilitat d’enervar el desnonament es confereix a l’inquilí en una sola ocasió. No obstant això, aquesta única vegada es veurà afectada en els casos en què el cobrament no hagués tingut lloc per causes imputables a l’arrendador.

A més de la impossibilitat d’enervar el desnonament per raó del que s’ha exposat anteriorment, és a dir, quan ja s’hagués enervat en una ocasió anterior, l’enervació tampoc procedeix quan l’arrendador hagués requerit de pagament l’arrendatari per qualsevol mitjà fefaent amb, almenys, trenta dies d’antelació a la presentació de la demanda i el pagament no s’hagi efectuat al temps de la presentació (interessant-se en la demanda la no procedència de l’enervació). Tampoc tindrà dret l’arrendatari a enervar l’acció quan, malgrat no haver estat requerit prèviament, el pagament o consignació de la renda i quantitats degudes es dugui a terme un cop transcorreguts els deu dies hàbils següents a ser emplaçat de la demanda de desnonament per falta de pagament interposada en contra seu.

 

Autor:

 

 

 

 

 

Josep Maria Espinet Asensio
jmespinet@espinetadvocats.cat

 

Per a més informació, preguem contactin amb nosaltres al telèfon  93.143.19.29; per correu electrònic a info@espinetadvocats.cat o visitin la nostra pàgina web  espinetadvocats.cat.